autor pera que les coordinés y convertís en narració. Pera ferse ben be càrrech de la justesa ab que ha sigut tractat, es molt convenient repassar lo pròlech després de lectura del llibre.
Però ahont se manifiesta en sa major extensió tot lo talent d'En Vayreda es en les descripcions. Quíns quadros més richs de color, quína amplitut de paysatges! L'aplech de Sant Aniol vessa de frescor y de vida: la sentada de lladregots al molí de la Frau es d'una realitat exactíssima; la descoberta per part del Arbós del cadavre de son nebodet penjat a una creuera de fusta, vestit de mosso de la Esquadra ab lo barret de copa al cap y una pipa entre les dents, es d'un patètich corprenedor. Y quí, sinó un pintor de gran alè, podría reproduhirnos aquell bosch cremat, ahont foll de dolor s'ha refugiat l'Albert en una nit de lluna y ahont cau tan extenuat y en tal estat de miseria que ni'l llop l'ha volgut per ell; aquells penyalars esgarrifosos ahont s'estimban los trabucayres lo día de la estenellada de Bruy y desde'ls que un sacerdot, lligat ab una corda, baxa a dar l'absolució a un criminal que tot morint lo reclama; aquella deliciosa aubada de Maig que sembla preludiar lo día desitjat de la venjansa del Albert!
Finalment, acaba de fer estimable la obra l'abundancia y la bellesa de llenguatge y d'estil. Apart de la riquesa de locucions territorials, hi hà tanta justesa y propietat en l'aplicació dels termes, que desseguida's coneix les bones fonts en que ha begut lo autor. L'estil també es sempre animat y
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/15
Aquesta pàgina ha estat validada.
