Pàgina:La punyalada (1904).djvu/122

 Per primera vegada vegí al Ibo alterat, y fins un bon xich sorprès de la meva furia y de les meves intencions.
 —Vull quietut y que duri,— cridava l'Avi, oficiant d'agent d'ordre públich, y interposantse decididament; y com vegés que jo no m'assossegava gens, ni era senyor de la rabia que m'arborava, se m'encarà afegint:— Tu, minyó, pàssa a fòra, y vés a refrescarte la gospa a la bassa, qu'aquí ja hi ets de massa.—
 No era pas la mellor manera de apayvagar la exaltació que'm dominava, però les insinuacions d'en Pep y'ls demés, empenyentme cap a la porta, y'l convenciment de que la meva situació era dolenta, donchs ja feyan prou aquella gent de mantenirse neutrals, va donarme us de rahó suficient pera obehir, no sens regirarme abans y cridar ab veu rogallosa:
 —¡Ja'ns veurèm les cares, malehit sach de bilorda!—
 Ell ja havía recobrat sa sanch freda, si be conservava encara'l color tot trasmudat. Estava dret darrera la taula, torcantse tranquilament la sanch que li rajava dels dits.