tascó de pá, d'unes tres lliures, que me venía devant del nas: agafarlo y rebótreli per la cara, va ser tot hu.
Sòrt per ell que fou amatent a regirarse, y no li arribá, sinó d'escallimpantes, botentli pel muscle a la paret, y la seva mà de ferro, aprofitant l'acció de ferme endevant, caygué, com una massa, demunt mon cap, amorrantme a la taula y fentme rajar la sanch de nas y boca.
Sobre la taula hi quedà la ganiveta llescadora, que vaig empunyar pel mànech, ensemps qu'ell, que la havía grapada per l'altre cap, la soltava espolsantse, al lliscarli'l fil pels dits. Vaig arborar la eyna ab tota la mala intenció de ma sanch exaltada, quan els presents, revinguts de la sorpresa, estavan ja al cas.
De peu tots, en Pep, com a bon company, se'm plantà al costat, butxaquejant quelcom, al veure qu'un altre feya'l mateix al costar del Ibo; però'ls demés, inclosos els trabucayres, intervingueren enèrgicament en sò de pau. Instantànianent, un y altre, ens vegerem impossibilitats de abrasonarnos, saltant per damunt de la taula, com intentavam.
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/121
Aquesta pàgina ha estat validada.
