Pàgina:La punyalada (1904).djvu/119

altres feyan la tría al presbiteri, posantlos boca terrosa, se me'n salta a la trona y m'hi estabatxa un predicot que may ne voldría de mellor... Un home axís mos cal, y aquest home... jo'l conech...—
 A l'Ibo semblà contrariarlo aquest tirat de conversa, y mirantse al Avi, axís, com dihentli: ¡compte, que hi hà roba estesa s'apressà a desviarla.
 — Jo també'l conech: l'Arbós vos els hi posarà'ls peus a rotllo, dexèulo fer; ò sinó, preguntèuho a n'aquest minyó,— senyalantme a mi,— que li es gran amich.—
 L'Ibo volía fugir el cos, y no trobava tema mellor que carregarme de nou el mort. A bona hora tornava. Als molts motius de murria que ja portava a sobre, per causa d'ell, s'hi ajuntava la rabia y vergonya de lo desayrat de la situació en que'm trobava per ma debilitat. Perque allavors comensí a compendre que aquella visita dels trabucayres no era casual, sinó preparada, explicantme també'l per què de la desaparició sobtada del Ibo a Sant Aniol. Me trobava nerviós y a punt de reventar.