Pàgina:La punyalada (1904).djvu/113

Aquesta pàgina ha estat validada.

tes de tal degeneració, qu'ells matexos ne quedaren encantats y sorpresos; y que l'infelís Massot de Darnius, el mateix quals nas y orelles figuraren com a pesses de convicció en el cèlebre procés de Perpinyà, un día en que la partida que'l menava fou sorpresa pels Mossos de la Esquadra, no tenint que fer, pera salvarse, més que dexarse caure en brassos de sos llibertadors, se n'esmunyí, fugint corrents darrera'ls seus butxins, igual que les ovelle, quan, fascinades pel llop, se desfan de la pila, corrent darrera d'ell, bosch endins.
 D'axò, d'aquestes aberracions de la naturalesa humana, malmesa per l'excés del sufriment y per les sequedats del esperit, ne deya, aquell brètol, afició dels segrestats a la seva companyía.