Pàgina:La punyalada (1904).djvu/110

quexan tant. Si jo crech que la verdadera excusa de no esquitxar les unses, es per lo bé que s'hi troban entre vosaltres.
— No me'n parlis, home; si avegades ens aficionem tant, que quan els ve'l rescat, no sabem com despedirnos;—responía l'altre, entre ganyotes de murri consumat. Y posat a la rossoladora de contar qüentos de segrestats, apuntava detalls d'una cruesa tan bestial, que si bé feya riure als altres, a mi'm feya venir pell de gallina, més encara per lo qu'endevinava que per lo que refería.
Els sufriments morals y materials d'un captiveri passat entre les basardes de la més espantosa soletat, dins de cavernes de tothom ignorades, al fons de gorges escarrifoses ò d'impenetrables boscuries; l'espectacle contínuu d'una naturalesa selvatge y despiadada, ab la sola companyía d'uns guardes més selvatges y besties que'ls llops qu'allí mateix udolavan, havía de produhir, per forsa, efectes desastrosos en la moral dels infelissos segrestats: gent de posició més ò menos acomodada, que's con-