d'aquell home'm desesperava, y sobretot, sa insistencia en maldar sobre'l tema de la Coralí, m'allunyava tota esperansa de tranquilitat, y'l meu temperament de bon-jan, enamorat del benestar qu'havía cregut assolir, se revoltava, inflat d'egoisme, contra l'amich que axís malbaratava'ls meus plans, y al qui de tan bon grat haguera cedits tots mos guanys, com l'hauría vist morir de un mal de ventre, ab tal de que no vingués a esbullarme'l marro.
Els companys proposaren una treva pera fer un bocí, treva que jo hauría ben aprofitada pera ferme fonedís; però'l decoro de jugador afortunat m'obligà aguantar.
— ¿Donchs, qui hi teniu a la cuyna, que no vulgan passarhi?— digué l'Ibo, dirigintse al moliner, que al moment de posar el pa y vi a la taula, li havía xiuxiuejat quelcom a la orella.
—Un matrimoni de Lliurona, que ve de marrada del Coral y se li ha fet fosch.
—¡Cà, cà!— exclamà aquell, després d'un moment de pausa y d'extendre la mirada sobre tots els presents; dígals que ja poden entrar,
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/105
Aquesta pàgina ha estat validada.
