Pàgina:La prosesó per ma casa (1868).djvu/16

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

—14—

   En la meua inoséènsia 
   yo no creia, 
   qu' els teus ulls me pogueren 
   llevar la vida; 
   y al vóret, ¡sielos! 
   cara á cara em feriren 
   eixos luseros. 
   Tan guilopes ferides, 
   per mes que ordenen 
   els dotors, no les curen 
   ni les entenen. 
   Sòls fent aixina    (Dando la bendición.) 
   es com dona el vicari 
   la medisina. 
   Te parlí ais cuatre dies, 
   y en molta sorna 
   me digueres... ¿tan pronte? 
  ¡chóve, no córrega! 
  y ara es penetra 
  que tenies mes ganes... 

Pepeta. ¿Yo?

Toni. ¡Sicatera!...

Pepeta. Es mentira.

Toni. Mentira,

   ¿y te tornes rocha? 

Pepeta. ¡Quín valor, corn s' alaba!

Toni. ¡Pa qué mes gloria! ¿no meu declaren eixes roses que pinten les teues galtes?

Pepeta. Veritat es, no hu negue:

   vach tindre llástima 
   al mirar qu' et quedabes 
   com una caña; 
   no volguí, Toni, 
   que per mí te cantaren 
   el gòri góri. 

Toni. ¿Conque llástima á séques?

Pepeta. Aixina á un pronte...

   mes después en lo tracte,