altra volta de manifest la seva gelosía, com si temés ferho cridant, vá atansarse al coll del estudiant, y á cau d'orella, va dirli:
—Donchs, per què hi reyas tant ab la Sofía? per què hi anavas tan entretingut?
—Perque no podía sospitar que'm vejessis y 't fes sufrir: perque, fòra d' hora, jo, demunt del foch hi estench sempre una capa de cendra pera guardar mellor el caliu.—
La Toneta li doná una estreta de má, y després, ab mirada traydora y las estisoras apuntant al nas:
—Però ey, no t' enfadis: encara no t' crech del tot, jo esbrinaré si es veritat que la Sofía está promesa. Ara vés, vésme á buscar el retrato y esmorza ab el teu company.
—Nó, qu' esmorzaré ab vosaltres.
—De cap de las maneras; la senyora Pepa sospitaría...
—Però aquest matí estaríam sols...
Una aurora de desitx y de temors arrebolá la cara de la noya abans de pronunciar una negativa absoluta.
—Tens rahó, adéu; la maneta, una bona apretada, com ça!—
Y esclafiren á riure tots dos, com si res hagués passat entre ells.
—Lluís, Lluís!-cridá ella, vejentlo decantar per la porta.—
—Què hi há?
