flamant de granadina y punt, no volía que 'l jove la deslluhís ni que la deixadesa d' aquest recaigués sobre d' ella.
Barrada la porta; abdós baixaren al pis primer, d'hont eixiren aviat en companyía de tota la familia del sastre, dïstribuhits en tres seccions. En Lluís anava devant ab la Sofía y sa germana Merceneta, una y altra vestidas de indianas claras, llampants y de tall estremadament estret, un pomell de flors al nus del mantonet d' ilusió, y una cinta cirera enroscada al monyo, anusada en floch al cim del cap. Seguía després el pare, 'l senyor Vernet, vestit d' estiu, color torrat, nou, planxat, sense una arruga, lo cap ben dret, cobert ab barret de palla, un puro á la boca y un nen á cada má; l' un encara ab faldilletas y l' altre vestit de figurí de primera comunió. Tancavan la comitiva, feixugas com duas ocas, tirat enrera 'l còs y ventantse á ran del pit, las mans separadas de la cintura, la senyora Pepa y la sastressa. Las noyas anavan rihent de lo que deya en Lluís, bellugavan el cap com colomets, brincavan el còs, remenavan, y cercavan ab els ventalls posas rebuscadas, actituts de figurí. Els pares y la senyora Pepa duyan ayre marcial, posa de senyor-per-forsa á passeig. Tothom hauría dit qu'anavan al Park. La consigna era eixir de la ciutat per la porta de Santa Madrona á fí d' estalviarse tota la pols possible, y aixís anaren avansant cap als carrers d' en Guardia y de Montserrat.
En aquest carrer, dins de la botiga del fuster del
