ulls baixos! Si está tan guapa, tan magestuosa, quan s' enfada! Caldría un cor de roca per no enamorársen en aquells moments. Y jo, que sempre he tingut aqueixa flaca per las dònas sentimentals y per las sérias, per aquellas qu'arrugan el seny com un home y us reptan ab el bras estirat com una Norma, al imposarvos los seus capritxos! Tot això ho reuneix ella. Si jo fòs capás de ficsarme en alguna dòna, sería ella y ningú més. Ho conech, m'atrau, m'encisa. No vull jugarhi, no dech jugarhi: s' interessa de debò y es una pobra, una órfana.... Jo meteix sería capás d' encapritxarmhi formalment y no convé, no convé; ¡no hi hauría poch rebombori á casa! Ja he fet mal en quedarme aquesta setmana; però ¿quí no 's queda quan ho demanan d'aquell modo y en aquells moments, que yo estava tan afectat! Qu' hermosa estava!.... Cá! cá! li daré'l retrato, li regalaré l'anell, se quedará d'allò més contenta per uns quants días, y, des de Ripoll, per cartas, procuraré desencantarla, de curarla poch á poch. Tenintla al devant no ho sabría fer.... Potser la Sra. Pepa, que may está contenta de còm la serveixen, se n' haurá cansat també mentres seré á fòra; la desilusionará y quan jo torni, tot lo d' avuy no haurá sigut sinó un capítol més dels molts capítols divertits que podrían contenir las mevas memorias d' estudiant. Ja 'm dól, ja, una xicota que val tant, que m' estimaría, que m'estimaría de debò!....—
Y doná fí á las sevas reflecsions mossegantse 'l llabi, rodant el cap y deixant perdre per l' espay
