Ja llest dels exámens, era 'l dijous, en Lluís vá escriure á sa mare, fentli saber totas las notas obtingudas, menos la corresponent al Dret canónich del que suposava no s' examinaría fins á la setmana entrant per haverse indisposat casualment el catedrátich.
«L' endemá dels exámens—afegía—faré las pocas visitas de despido que vosté m' encarrega y al següent dia, tindré 'l gust d' empendre 'l camí de casa y abrassarla. Aquest retart imprevist haurá aumentat la llista dels meus gastets, de manera que no arribarán á cubrirla 'ls diners que darrerament m' enviá; aixís es que, si á vostè lí sembla, demanaré als Srs. Jofre, Bellpuig y Companyía uns 12 duros més, pera no deixar cap deute y anar mes provehit pe 'l camí. Desitjaría tindre resposta abans del dilluns.»
La resposta fou la següent:
«En quant als 12 duros, pòts demanarlos als
