Pàgina:La papallona (1902).djvu/69

Aquesta pàgina ha estat validada.
69
la papallona

á abocarse y, esgarrifada del perill, tractá de salvarse allunyant al estudiant. Derrera d' ell, havía d' eixir ella pera no trepitjar may més aquella casa.

Tal fou lo primer impuls de la noya; mes las forsas li mancaren, la corprengué 'l temor de sembrar sospitas ofensivas á l' honesta conducta d' en Lluís, y fins no trigá en sentirse invadida d'una certa compassió per ell, que 's presentava disfressada de remordiment fundat. Al cap y á la fí, el pobre xicot què li havía fet pera tráuresel del devant d' aquell modo?.... Quín motiu tenía pera dubtar de las sevas intencions?.... Quí podía probarli l' absoluta impossibilitat del casament ab ell, tenint y tot en compte 'l desnivell de posició?... Un amor pur, un amor gran, un carácter noble y sencer no podrían unirlos com al matrimoni de ca 'n Castellfort?.... Anch que fós reyna, no estaría ella disposada á lluytar fins á la mort pera conseguir aquella unió? Oh, y tal! Vès si no ho faría, vès si no daría trono y corona y tot pera l' amor que la corsecava! Y donchs? No era una ofensa, no era una injuria suposar altre d' en Lluís?....

Y al arribar aquí de las anguniosas reflecsións, sentí esgarrinxar l'enrejolat. Un paper havía entrat com sageta per sota la porta. Lo cor li doná un salt, s' aixecá corrents y plegá 'l paper. Era una carta. Oh, malehida ignorancia, no sabia llegir!

No coneixía sinó la primera plana de las becerolas, las lletras mayúsculas.