Pàgina:La papallona (1902).djvu/67

Aquesta pàgina ha estat validada.
67
la papallona

las mans al front cremós, va romandre mitxa hora sens poder coordinar una idea.

Per sa part, la Toneta, aixutas las llágrimas y creyentse ja refeta, va tornar á asséures al balcó y reprengué la feyna pera dissimular; però l' agulla no corría, li queya desmayada dels dits, y fondament remoguda per lo passat, en debades procurava fer cor fort y ofegar el sentiment. La retirada d' en Lluís l'afalagava y esporuguía alhora: la afalagava, per quant veya en ella un sacrifici qu' era una revelació, una proba manifesta d' amor; l' esporuguía, en quant l' amor de l' estudiant no li podía portar més que perills y disgustos com ja li havía indicat á'n ell meteix. En duas setmanas, el sentiment de simpatía que despertá la primera entrevista, esperonat per la privació d' un contacte freqüent, exaltat per las ilusions que l' imaginació congría en los carácters apassionats, encès y més encès per las dificultats qu' ella veya en perspectiva redressarse temerarias y tossudas contra l' uniò de dos cors que li semblavan nascuts l' un per l' altre, s' havía convertit en desitj tormentós de reveure al estudiant, lo desitj en necessitat, y aquesta necessitat en amor incipient, però amor en fí. Posada nit y día en torment, á voltas el cor li aflacava, sentía l' abatiment de las grans crisis, y llavors, recobrant l' enteniment son domini, li mostrava la impossibilitat de l' unió somiada, acabant per ferli brollar dels llabis una rialleta irónica, depnadora de sos deliris passats. Mes, derrera la reflecsió, venía la fantasía