Pàgina:La papallona (1902).djvu/57

Aquesta pàgina ha estat validada.




VII


Feya tres dias qu' en Lluís no eixía del dormitori sinó cap-al-tart pera pujarsen al terrat á aprofitar las darreras llums del sol, estudiant los fats capítols del Golmayo, que no s' havía mirat en tot el curs. Veritat es que, per' aquell estudiant, el curs s' enclohía en un mes, lo mes de Maig, qu' era 'l que corría. Durant ell, feya fart de llop, estudiava catorze ó quinze horas diarias y, gracias á sa privilegiada memoria, qu' ajudada de fácil comprensió y atenció inquebrantable feya miracles, arribava al exámen tan ben preparat com el més lluhit de sos condeixebles. Certament qu' als tres mesos ja no 's recordava de lo après; però havía sortit ab lluhiment del compromís, y, al tornar á Ripoll, podía presentar á la seva mare una llista de brillants notas, que feyan enternir á la pobre viuda, després d' haver arrancat també alguna llágrima d' admiració á la senyora Pepa. Vaja, qu' aquell xicot era una espurna, un estornell que valía tots los diners del món; de segur qu' un cop acabada la carrera, faría tronar y ploure.