Quan encara 'l rejovenit sol d' abril tot just havía baixat als tercers pisos de Barcelona per hont vola enjogassada, gronxant los arbres, una marinada frescal; quan encara no formiguejan per la Boquería las cuyneras de devantal blanch, pentinats esbojarrats y corbatas replanxadas qu' abans lluhiren llurs mestressas, sinó un aixám de mossos de fonda y de menestralas que 's disputan los mellors talls y la fruyta més primerenca á més bon preu; eixint d'una de las altas porxadas d'aquella plassa, barrejadas en l'amohinosa corrent de compradors carregats de grans cistells al bras, que, com corns de l' abundancia, vessavan per la badada tapa fresca verdura, argentadas cuas de peix y fruytas carminosas ó dauradas, tres dònas atravessaren esveradas l' empedrat y s' arrambaren al peu d' un arbre de la Rambla de las Flors pera trobar quiet rasser.
Una d'ellas, la Madrona, ja de mitxa edat, era
