que hem parlat, apariencias que trascendían fins en lo vestir, barallat ab la moda corrent, un bon xich extravagant, plè de ressabis portats d'Inglaterra, que, si esqueyant perfectament bé á son cap rós, á sa figura esprimatxada y alta, al modo de dur els brassos sempre cayguts y en moviment de péndul, topavan ab els gustos de Barcelona com nota desafinada; eixas apariencias qu' en Miquel no podía corretgir, lo contingueren molt temps á casarse, temerós de que son pare no 'n rebés mala impresió y compartís ab molts barcelonins l' opinio erradíssima que tenían d'aquella noya original. Mes, morí 'l vell Castellfort, y en Miquel se casá, emportántsen, plè de goig, á la Mercé á casa; sa casa, llavors solitaria, qu' ella alegrá ben prompte com rossinyol que s'escau á fer niu dins d'una gruta.
Estava, aquesta, situada á la Portaferrissa. Tenía cinch pisos d'alsaria, quatre balcons de rengle, tot son devanter estucat, botigas á peu plá y al mitx una portalada gran. Entrant, á má esquerra, se trobava l'escaleta dels pisos, d'embocadura un xich fosca, y, més endins, aixamplava la entrada un celobert quadrat, estucat també, ahont cada pis hi tenía quatre balcons sense solana y s' hi desplegava l'escala del primer, tota de marbre de Carrara fins al peu d'una porta de caoba y llautons brunyits. Al fons del cel-obert hi havía 'l magatzém-escriptori, que tenía comunicació privada ab el pis, vidrieras ab reixa al jardí y rebía ademés llum cenital del terrat per claraboyas de vidre gruixut. Lo pis res-
