Pàgina:La papallona (1902).djvu/43

Aquesta pàgina ha estat validada.
43
la papallona

que hem parlat, apariencias que trascendían fins en lo vestir, barallat ab la moda corrent, un bon xich extravagant, plè de ressabis portats d'Inglaterra, que, si esqueyant perfectament bé á son cap rós, á sa figura esprimatxada y alta, al modo de dur els brassos sempre cayguts y en moviment de péndul, topavan ab els gustos de Barcelona com nota desafinada; eixas apariencias qu' en Miquel no podía corretgir, lo contingueren molt temps á casarse, temerós de que son pare no 'n rebés mala impresió y compartís ab molts barcelonins l' opinio erradíssima que tenían d'aquella noya original. Mes, morí 'l vell Castellfort, y en Miquel se casá, emportántsen, plè de goig, á la Mercé á casa; sa casa, llavors solitaria, qu' ella alegrá ben prompte com rossinyol que s'escau á fer niu dins d'una gruta.

Estava, aquesta, situada á la Portaferrissa. Tenía cinch pisos d'alsaria, quatre balcons de rengle, tot son devanter estucat, botigas á peu plá y al mitx una portalada gran. Entrant, á má esquerra, se trobava l'escaleta dels pisos, d'embocadura un xich fosca, y, més endins, aixamplava la entrada un celobert quadrat, estucat també, ahont cada pis hi tenía quatre balcons sense solana y s' hi desplegava l'escala del primer, tota de marbre de Carrara fins al peu d'una porta de caoba y llautons brunyits. Al fons del cel-obert hi havía 'l magatzém-escriptori, que tenía comunicació privada ab el pis, vidrieras ab reixa al jardí y rebía ademés llum cenital del terrat per claraboyas de vidre gruixut. Lo pis res-