L'endemá, la Toneta 's quedá á treballar á casa. Se llevá dematinet, se rentá y pentiná, enfadantse varias vegadas ab la tossudería de certa mota de cabell que se li revinclava, y, un cop endressada la petita habitació, vá obrir el balcó de bat bat pera traure á fòra la cadernera. Sos ulls van resseguir involuntariament el carrer de Montserrat y sa prolongació per lo d'en Guardia, que, d' aquell pis, se veyan á vol d'aucell, com un congost des d'un cimal. Passavan per baix obrers y carros qu' anavan á treballar; potser els meteixos que'n venían la vetlla abans, quan ella tornava á casa tan pensativa. La llum d'aquella hora, boy crepuscular en la part més fonda del carrer, li reproduhí la passada escena fentli reviure ab cert goig l'imatge d'en Lluís que había confós tan llastimosament. De pit á la barana, destacant entre l'enquadrament poétich que feyan al balcó las enfiladas balsamillas y corretjolas que
