Aquesta pàgina ha estat validada.
29
la papallona
negut. «¡Còm diantre havía suposat tan desvergonyit al bon estudiant! Y còm diantre 'l confonía ab tanta gent! ¿Per ventura tenía un ayre de tothom que portés levita? Tan adotzenat era, qu' aixís se 'l pogués confondre?» Y altra vegada s'acusá de tonta é injusta de més á més; perque, certament, en Lluís no li havía donat motius pera créurel degradat, y al recompondre ara ab l' imaginació la seva figura, veya ben be qu'era guapo, ayrós é inconfundible.
Y aixís pensant, tot son esperit plè d'en Lluis, arribá á casa y s'hagué de mossegar la llengua diferents cops pera no explicar á las fillas de la Madrona la coneixensa feta aquell dia.
Més tart se ficá al llit y va somiar á l'estudiant.
