Pàgina:La papallona (1902).djvu/28

28

narcís oller

hora de plegar, inundava tot aquell barri, ja bastant enfosquit per las ombras del capvespre. De tant en tant, tombava 'l cap, temerosa de que l'estudiant la seguís. A voltas creya descobrir lo seu busto entre las onas de blusas y caps que bellugavan derrera y semblavan espessirse més y més en los confins de sa visual. Quan això succehia, escursava 'l pas, deixava avansar l'ona en que havía ficsat sa atenció, y, un cop convensuda de qu' ell no hi era, emprenía altra volta 'l camí ab major dalè. Las cantonadas la feyan altra vegada retardar, tement á cad' una qu'ell li eixís de trascantó; mes, una darrera l'altra, anaren desfilant sense l'encontre temut, y, á la fí, s'acusá ella meteixa de tonta per haver ni un sol moment sospitat qu'un senyoret com en Lluís hagués de pensar en ella y posés tal afany en saber ahont vivía. Atravessant el carrer Nou, quan aixís rumiava, de sobte se li segan las camas. Devant d'un apardor d'armer ahont l'esplendorosa llum de grans jochs de gas se multiplicava al infinit al refractarse en las brunyidas armas, vegé á 'n en Lluis, entretingut ab una desgraciada. La claror d' aquell carrer, y sobre tot el doll que n'eixía d'aquell aparador, los posava á la vista ab tots los detalls y no deixava dubtar; era en Lluís. Lo primer moviment de la Toneta fou apartársen, trencar per l'altra banda; mes, sense voler, aná atansants'hi y 's trobá gayre be fregant ab la parella. De cua d' ull primer, y, després clavant ja de dret l'ullada, va veure ab goig que fins aquesta volta s'havia errat. Era un desco-