—Sí qu'es ben rigorosa?
—En aquestas materias, com no 's pòt creure. Però ja ho veurá, ho fá á fí de be y l'hem de respectar. Ja 'm guardaría jo prou de trencarli 'l respecte en aquest punt y en altres, anch que no fós sinó per estalviarli 'l sentiment que tindría. Pobra dona, després qu' ha fet tant per mí!
—Senyora Pepa, la demanan;—feu la cambrera, treyent el cap per la mitx badada porta.
Eixí la despesera, y, al cap d'una estona, sentí la Toneta corredissas feixugas que venían acostantse. Aquella criada, cametas ajudéume, en quant sentí á 'n en Lluis trastejar pe'l seu quarto, hi va entrar á dirli que tenían una cusidora com un serafí, que la senyora Pepa semblava volérsela confitar allí dins. L'estudiant doná un bot com si's sentís foch als peus. Una xicota nova y guapa quant estava ja gayre bé cansat de las del barri, era per ell un premi de la rifa.
—Que se la vol confitar, diu? Vagi á cridar á la senyora Pepa.—
Pregá, demaná, suplicá, posá en jòch totas sas manyagarías, feu Poblet y Santas Creus pera amansir á aquell Cancerber ab bata estiriganyada de quadrets, y vejent que se li escapava ab propósit de tancar á pany y clau aquell tresor, apretá á correr derrera, y, agafantla cómicament pe 'l clatell, entrá ab la despesera al quarto.
Aquesta 's deixá caure á la cadira esbufegant; la Toneta, de primer un bon xich sofocada, acabá per
