Pàgina:La papallona (1902).djvu/24

Aquesta pàgina ha estat validada.
24
narcís oller

esmortuhir la claror y deixar correr la fresca. Prengué després siti á l'altra banda de taula encaminant tot seguit la conversa á l'alabansa de la casa pera tranquilisar á la noya respecte 'ls estudiants á qui temia la Madrona, que no havían d' entrar allí per res, tot escorcollant al meteix temps lo passat y present de la cusidora. Son parlament rondallayre durá prop d'hora y mitxa, y en ell eixí, punt per punt, tota la conversa de la Rambla.

—Ja veurá,—feu la Toneta,—no té d'estranyar res de lo que li va dir la Madrona: m'estima com una mare, com no li podré pagar may, y 's pot dir que té més conte en mí qu' en sas fillas, potser perque m'ha vist més desvalguda. Es molt bona, molt bona! Y lo que més esverada la té es la temor de que cayguém á las mans d'un mal home... Tant, que ¿sab? fins devegadas nos fa riure, perque sembla que no tinguém encara enteniment pera coneixer quíns son els bons y quíns els dolents... Se creu que m'ha sermonejat poch ahir y avuy!.. «Que no t' escoltis cap estudiant, que no 't deixis acompanyar pe 'ls carrers... que 't guardis prou de dir ahont vius...» Are afigúris vosté; com si jo fós una gran cosa, pera que tots s' enamorin de mí y 'm volguessin seguir y vindre á véurem á casa! Míris, es tant lo que tém lo dir de la gent, qu' estich ben segura que, si 'm veya un día ab algun jove pe 'ls carrers, ó notava que 'm venían á fer papos per sota 'l balcó de casa com á noyas ben honradas los hi fan, me treya de casa; oh, sí, 'm treuría de casa!