Però ara 'l veya bé, contaría fins la derrera pestanya d' en Lluís. Oh, no estava mala, nó; aquell pès del pit li passaría, potser duya massa mocadors demunt."
Y volía tréuresen, y en Lluís veya ab espant com la roba se escapava d' aquella má de cera, encara engalanada ab l' anell qu' ell li havía regalat. Los dits no feyan sinó esgarrapar el mocador á flor, perdían visiblement la forsa.... "Ah! per Deu, per Deu! ell li hauría dat sanch de sas venas pera restituirli la salut!"
Llavors van trucar á la porta y entrá el rector de la parroquia ab el confés y 'l sagristá. La Sió portá llum y tinter á la cambra de sa mare; el confés assentá 'ls noms, el rector se revestí de sobrepellís y estola, y, aixó fet, van entrar tots al dormitori de la malalta. Serían testimonis D. Miquel y 'l fuster, á qui la seva dòna havía anat á cercar á corre-cuyta.
La Madrona, ab son afany de fer las cosas bé, havía improvisat un altar en la tauleta de l' alcova, substituhint la metralla de medicinas per un Sant Cristo posat entre dos ciris qu'escampavan sa claror demunt l' alba estovalla y de las emblanquinadas parets hont s' estampava l'ombra bellugosa de personas y objectes.
El confés pregá qu' eixissen de l' alcova tots els qui no tinguessen part en aquell acte, y llavors tots los presents se distribuhiren en convenient forma. A l' espona del llit, en Lluís, fondament conmogut,
