las escletxas; lo paladar ja no volía més aspror d' olivas; cad' un d'ells s' havía ja menjat un llonguet.
Per fí van arribar las ostras y comensá 'l dinar. Eran las tres, hora piadosa!
Al oure aquell cruxit del marisch y 'ls plats, 'ls vehins, sentintse lliures del espionatge, van rependre la broma y llavors van tornar á esclatar per allí riallas, al revés de lo que passava entre 'ls estudiants, que parlavan en veu baixa entregats á tota mena de suposicions referents á las fulanas.
En Lluís inventava novelas y en Tomás pregava que fossin més hómes, que 'ls deixessin correr. Una estranya enveja, una criaturesca rivalitat de calaverisme s' apoderá per això gayre bé de tots ells y, allavors, van comensar á soltar acudits relliscosos, á contar conquistas llegendarias, á fer els fatxendas, á trobar dolent lo que 'ls servían, á trencar alguna copa ab desenfado y á buydar ampollas á dojo. En Sugranyes y en Marlet fingían disputar entre sí, buscavan rahons al mosso y parlavan desaforats, l' armilla descordada y dantse grans cops al pit. Al mitx de la fingida disputa encenían cigarros pera llensarlos á las duas pipadas y, al tornar á séures, procuravan fer caure algun plat ab el colze. La papallona anava perdent l' oremus mitx al escalf de la broma, mitx al vapor de las copas que s' anava ficant al còs. Qualsevol hauría dit qu'era tan criatura com aquells dos noys. Al arribar el Champagne s' enfilá á la cadira y, la copa á la má esquerra, á la dreta l' ampolla penjant, entoná 'l brindis de La
