gran ciencia es saber ferse rich en poch temps; que 'l seu pare estará mes content si se li presenta dihent: aquí vé un potentat, que no pas dihent: aquí vé un enginyer.
—Oh, còm li hauría dit això, sense estudiar?
—Y cá! home, si 'l que li deya somia-truytas á vosté, encare ho es més ell... Ja veurá: á mi 'm sembla que quí s' exposa á guanyar, s' exposa á perdre... ¿no es aixíns? Però nó, nó, fins are fá bonas. Aixó sí, llevat de una estona á la tarde, tot el sant dia, vespres y tot es al bolsin... Vull dir, los vespres á la porta del Liceyo, m'entén?... No deurá trigar á venir, que ja s' acosta l'hora de dinar... Ah! Lluiset, escolti; vostè 'm podría fer un favor. Sé que s' ha deixat dir en Tomaset que are pot ser es buscaría un' altra casa, perque ho té massa lluny del bolsín. Vegi si li treu del cap; perque ¿ahont estará tan bé? Vostè ja sab qu' aquí no es cap casa de despesas, qu' aquí no escasseja res, qu' aixó es viure ab una mare, mal m' está 'l dirho Verá Lluiset, 'l quarto jo 'l tindría ben aviat llogat; l' anunci al Brusi y es cosa feta; però vostè ja ho sab; á mí no m' agrada de veure caras novas; y ell... ¡es que tot s' ha de mirar, fillet!... ell me dona tres duros més que 'ls altres. Ja ho veurá, també es més rich, també guanya y 'ls altres nó.—
La cambrera entrá á interrómprels pera parar taula, operació en que 's disposá á ajudarla la senyora Pepa.
En Lluís apuntalá la cadira á la paret y, mitx
