també. Tots sos companys havían d'anarhi. Ell hi havía fet més conquistas que'l Tenorio á Sevilla.
Aquells estudiants l' escoltavan embadalits y morts de riure, las minyonas interpretant aquellas imatges ab certa enveja y condol. “Com si no fossin prou guapas las catalanas; ¡are vès si 'ls hi pintaría la cigonya!„
S' obrí la sala de la senyora Pepa, y passá, atrafegada, molt aplacat al còs el llarch mocador negre, la pentinadora. Derrera seu baté la porta del pis, fent ressonar tota l'escala y, pochs minuts desprès, comparegué al menjador la patrona, lluhenta de cap y ab els plechs de la bata tots estiradets com de qui acaba d'endressarse. Ab una mirada reganyosa escampá d'allí al servey emperesit.
—Féuli lloch, féuli lloch!—cridá la papallona, atansantli una cadira.—Vaja, que ja tenía ganas de véurela. Demá me 'n vaig cap á casa y hem d'aprofitar l' estona.—
“Eran las onze del matí, això no sería sino tocar clau y fòra, lo cual no podían permetre; havía de quedarse un dia més. Tots li pregavan á una: l' endemá era 'l Diumenge de Rams. Ahont aniría en semblant diada?„
—Ho haig d'aprofitar tot, perque m'en vaig á Ripoll á passar no més que la Setmana Santa ab la mare; ja no hi vaig ser per Nadal. La mare m' espera, la pobra.
—Essent aixís, no 'l vull detenir; vagi, vagi,—feu la senyora Pepa.
