trona ab un mocador al cap, enquadrantli á escayre 'l rostre com un march de finestreta.
—Qué pregunta, home? qué pregunta? Y es clar que n'hi há. Ey, no podrá dormir al seu quarto, sab? perque l'ocupa en Felipet. (En Lluis no coneixía al aludit...) Però ja veurá, vosté es de casa.
—Sí, sí, jo só de casa; en una banda ó altra m' encabirán, vol dir, nó? Y si nó, vosté ja 'm faría una mica de lloch, oy? No tingui por, nó.—
Y sense més rahons, pagá al cotxer, que deixá 'l bagul drèt á l'antessala, y tornant al menjador volgué abrassar á la patrona entre general riota, va asseures en una cadira ben estirat de camas y seguí resistint interrogatori y comentaris tot fregantse la suhor de coll y front, mentres la senyora Pepa s' havía reclòs ja altra vegada á amagarse las trampas del pentinat, manant que servissin al estudiant una copeta de vi ranci ab borregos.
En Lluís venía enamorat de las valencianetas de color trencat, ab cada ull com una castanya y una sal y salero capassos de fer tornar tarumba al més inglés dels inglesos. De segur que 'l rey en Jaume n' havía vist alguna ans d'empendre la reconquista ahont se va jugar cap y tot. Posadas al mitx d' aquell jardí incomparable, plè de taronjers, feyan de la ciutat del Turia un dels mellors cels de Mahoma, ó més bé, del gran profeta un home de bon gust, que trobá impossible é innecessari imaginar cosas superiors á lo qu'á Valencia havía vist.... perque, de segur, de segur, qu'ell hi havía estat
