grar, lográ redimir el seu nom y acabá pera fershi rich.
Desitjós de que'l seu fill pogués un dia mellorar el conreu dels seus ingenios, l'havía enviat aquí á estudiar la carrera d'enginyer industrial; mes, potser per allò de que'ls testos se diuen á las ollas, en Tomaset duya camí de deixar la carretera y pérdres per viaranys de mala fí. Son pare, qu'un cop rich, no tenía pera què enfrenar sa prodigalitat innata, no escatimava rés al estudiant, qu' era la nina del seu ull, esperant qu'aytal comportament sería un jorn recompensat. Mes, per disort, en Tomaset li va eixír un epicuri de primera, ben poch dispossat á fer tot allò que no li vingués de gust. Gens inclinat als llibres, ni 's prengué la molestia de preguntar ahont parava l'Escola; el primer amich que trobá á Barcelona l'enmená al café de Fransa pera jugar al billar, sa diversió més volguda, y allí perdía la major part del temps y del diner. Estroncada la font dels sentiments pe'l gel de sas doctrinas, no s'encaparrava gens ni gota en cumplir sos sagrats devers; fret de geni com ell sol, ja may s' enfadava ab ningú, tot exasperant als altres ab sa mitxa rialla de carátula, que semblava haverse ja afossilat y fós ab son rostre rebegut y de color de mómia.
Se comprén qu' aquest temperament d'anticipada vellesa no podía avíndres ab los hábits y pensaments d'aquella papallona esbojarrada, tot jovenesa, tot sentiment, tot espontanitat; y aixís, molt sovint, hi havía entre ab dós greus retopaments, dels
