Pàgina:La papallona (1902).djvu/177

Aquesta pàgina ha estat revisada.




XVIII


L' esglay d' aquell matí causá á la Toneta un altre atach d' asistolia més greu y llarch que 'l primer. Sols á copia de ventosas, mostassas y excitants de gran forsa lograren desnuarli 'l cor. Lo metje veya cada día més encertat el seu primer diagnóstich; era evident que la Toneta tenía una endocarditis molt arrelada; la més petita contrarietat provocaría un altre atach, posant en perill la seva existencia. Convenía, donchs, sobre tot, una gran tranquilitat d' esperit.

—Bé, no será rés, no será res, ja tornaré;—va dir al despedirse, notant en las caras d' aquella familia l' expressió de l' alarma. Però, tot baixant l' escala, l' home rodá 'l cap ab la tristor de qui acaba de sembrar confiansas sabent qu' ha de venir el desengany.

—Sempre lo meteix!—murmurá entre sí:—cercar la veritat per' amagarla als demés; remenar la