Pàgina:La papallona (1902).djvu/172

Aquesta pàgina ha estat revisada.
172
narcís oller

trossada de robas, allí feya ayre.... que li tiressin un mocador al coll, que li tapessin el cap.» Y tres ó quatre parells de mocadors se disputaren el favor ab las prendas de vestir de la Madrona, que queyan com una exhalació demunt del còs de sa afillada. Un altre feu notar que la pobra dòna anava desfallint, y arreu la dida ab cuatre camadas arribá al pis y baixá una escudella de caldo, mentres que d' altres cantons, plovían com per art de bruixería, copetas de malvasía, ayguanaf y licors estomacals. La caritat feya miracles, la compassió vessava de tots els cors.

Arribá 'l moment en que 'l nen se posá á plorar. La Toneta l'aixecá ab amor fins á sa boca y comensá á besarlo y á estrényel ab perillós neguit. Sols ab grans prechs y asseyentse al seu costat la dida, van poguer convenser á la engelosida mare que li deixés donar mamar. Ella 'l volía tocar, no pérdrel un moment dels dits, y, tot d' una, al contacte de la dida, sentía una repulsió de rival que la feya estremir de cap á peus. L'amor ab qu'aquella dòna tenía 'l nen li feya mal; en son cor lluytavan contradiccions monstruosas. La crudel realitat s' oposava á sos afanys de mare, obligantla á recorrê á serveys d'altri, y quan se la servía ab la generositat d' aquella dòna, la gelosía li matava l' agrahiment. Hauría preferit una cabra á una dida, qualsevol sér.... que no se semblés á la dòna, que 'l nen no pogués confondre ab sa mare.

Fins que 'l nen quedá satisfet y ella se 'n ensenyorí altra volta, no comensá á desfilar la gent.