sentintli demanar qualsevol cosa. En cambi, ell feya 'ls ulls grosos al veure minvar cada día 'ls terrossos de sucre que s'enduya del café y apilava al calaix pera ferse taronjadas, las hi donava algun diumenge quartets per anar, á la tarde, á Romea ó al Odeon, y fins, una qu' altra vegada, havía anat á ballar ab ellas al carrer de la Canuda ó á la Sala Oriental.
Sa figura ben proporcionada y no molt alta, com la dels nostres montanyesos, revelava forsa y robustesa. Son modo de vestir senzill, la manera graciosament descuydada de portar el bolet y l'americana, li davan més ayres d'artista que no pas d'estudiant de lleys. Una barba finíssima y rosenca adornava son rostre ovalat, suavisant las duresas del relleu de sas faccións cantelludas de sátir. Tenía 'l front bombat, y, molt sovint, sos cabells caragolats y tossuts se li despenjavan per ell com las corretjolas qu'engarladan los penyals. Sos ulls negres y expressius, com sos llabis molsuts y elástichs, eran los més dócils esclaus de son esperit. Quan s'enardía, aquélls li flamejavan, quan suplicava se li omplían de suau dolcesa. No mirava ni escoltava que no se li estarrufés ó clogués el nas, talment que, si per ell, el sò, la llum, las meteixas ideas, anessen carregadas d'olors, ó com si per una extremada sensibilitat d'olfat se li extremís ja á las més insignificants vibracions de la materia, á la simple modulació de la paraula.
Estava vist que l' seu geni valía més que cap tresor. Quan arribava á Barcelona algú de la seva familia y 'l trobava tan ben provehit de roba y de
