La llevadora comparegué tan d' hora que ni boy s'hi veya. Havía passat la nit en dansa, com de costum; perque ho tenía ben observat, allá á trench d' alba, á 'n aquella hora en que tants las emprenen cap á l' altre mon, ne venen també molts á 'n aquest. Si l' esperit fos visible, quin rigodon no veuriam pe 'ls ayres!
—Ah,—respongué la Madrona, que li havía obert la porta.—Y si's poguessin parlar anants y vinents, quants d' aquestos trencarían de camí!—
Cambiaren una d'aquellas riallas que portan sempre derrera las veritats enginyosas de sentit comú, y entraren abduas dònas al dormitori de la Toneta.
La llum esblaymada del sol naixent l' aclaría ab prou feynas lo bastant pera determinar la calitat dels objectes allí escampats.
El menut estava fondament adormit, ab els punys
