Pàgina:La papallona (1902).djvu/132

Aquesta pàgina ha estat validada.
132
narcís oller

guanyar temps, parlava depressa, ab frase trencada, y quan tocá á sa interlocutora exposar la seva pretensió, se veya bé qu' ell tenía'l cap á tres quarts de quinze, com se sòl dir. Dret al peu de la taula, feya ballar una bola feixuga de cristall y sos ulls inquiets tan prompte 's ficsavan sense expressió en los de la Madrona, com resseguían la taca d'un mapa, la cornisa de la caixa de ferro, ó queyan ab igual indiferencia sobre las mostras de cotó en rama que hi havia apiladas en paquets demunt del copiador de cartas.

Per altra part, travada la llengua de la Madrona per la vergonya, temerosa sempre de que 's sospités que l' enganyada era una de las sevas fillas, no lograva la pobra dóna explicarse sinó ab molta dificultad y no se li acudía un mot frappant ni una frase concisa ó prou enérgica com requería l'esperit de don Miquel pera ferirli l' atenció y obligarlo á escoltar ab interés.

—Bé,—digué finalment ell,—què m' heu dit que desitjavau? ¿Que veji al senyor rector de santa Mónica? No puch: ja compreneu que no estich pera eixir un moment de casa.—

La Madrona, las mans plegadas demunt la falda, no interposá un mot. Tapantse mitja cara ab la má oberta y esgratinyantse una cella, qu'era posat seu al reflecsionar, D. Miquel digué per fí:

—Ja veuréu, ferém una cosa, vos hi presentaréu ab una tarjeta meva. Es lo que basta.—

Escrigué á peu dret quatre mots, una vaga reco-