havent dit “porti tal cosa„ ja heu acabat, ja torna á tancar. Això sí, trigueu una mica, perque l' aygua no estigui prou calenta ó be perque l'heu de refredar un xich!.. ja me la teniu aquí, ab uns morros de tres dits y prenentvos la feyna de las mans. ¡Vos dich que n'estich tan cuyta y recuyta que, si no pe'l senyor y la senyoreta, ja 'ls hauría plantats!
—Nó, dòna, nó; prèn paciencia. Quan hi há malalts per las casas, ja se sab, no's gasta humor.
—Oh, es que lo qu' ella no gasta es modos. ¿Que per ventura hem d' enmatzinâ 'l quarto, per privâns d' entrarhi? ¿Que per ventura no 'n sabém tant com ella de cuydar á la senyora? ¿Quí l'ajuda á vestir y á despullarse quan está bona, sinó jo? De vegadas, el senyor, perque jo la pugui despullar, no's fica al llit abans.
—Potser els metjes han encomenat molta quietut... Quí ho sabrá?...—
La Madrona responía ab l' indiferencia d' una persona capficada per altras cosas.
—Què quietut, quietut! ¿Que soch una barrauhera jo? ¿Que porto cascabells demunt?...—
Una campanada del dormitori de la malalta trencá la paraula á l'Agneta.
—Té ¡ja hi torném á ser!... Ara ho veurèu,—digué la cambrera, aixecantse ab ayre enfurronyat.
—Espérat,—feu la Madrona.—Escolta: jo voldría veure al senyor, si pòt eixir un moment, y si nó, pregunta també si hem de fer dissabte ó si'm necessitan per' alguna cosa.
