galtas! Y llavors, quinas miradas de torment per ella! Cóm la reptaría desde 'l fons del cor! Al costat d'això la pobresa, la miseria, la fam, potser! Ah! y que n' era de terrible 'l quadro que li pintava l'imaginació, aqueixa companya llunática que tant s' ensanya enfernos pagar avuy los goigs que 'ns proporcioná ahir!
La Madrona, que tot gronxant el nen, sentía desde la saleta 'ls singlots, mal ofegats, endevinant com si 'ls llegís tots els torments de la seva afillada, tractá de distráurela, parlantli de cosas indiferents y excitantla á abandonar la quietut del llit com massa propicia á l'entristiment. Lo moviment, el treball, pera la gent que'n tenen abitut, es un consol insubstituhible, no un cástich ni una pena. La Toneta, trobant encertat el consell, no 's feu pregar gayre: se vá llevar, y ab sa bona amiga, rentá y vestí al menudet al escalf del sol qu'invadía la cambra, y aquest entreteniment fou per la mare una vera compensació. Després, la Madrona va refer el llit y endressá l'alcova, tirá á las espatllas de la partera un mocador gran y 's mudá per' anársen á fer feynas á casa'l senyor Castellfort.
—No súrtis pas de casa en tot avuy, ¿ho sents, Toneta? Estás massa flaca encara. Els fogons quedan preparats y, si vóls caldo, ne trobarás á l'olleta; á la una vindrán las noyas y podreu dinar—digué la bona dòna, clavantse la darrera agulla de picar al mocador del coll. Y fent un altre petó al adormit menut, tancá la porta y baixá l' escala espurnejantli 'ls ulls.
