ofegava 'l singlot del plor, violentment girada de cara al coixí.
Lo desconort de la pobra Toneta seguía encara. De sa pensa, excitada pe'l dol, brollavan sens parar pensaments negres que li trencavan el cor. May s'havía sentit á l'ánima una veu tan eloqüent y esgarrifosa. Derrera las tristas reflecsions que se li acudian sobre l'infamia d'en Lluís, venían estalonantse pensaments d' agre escepticisme contra la societat que la miraría de mal ull y la rebutjaría sens compassió ni justicia; y després d'aquets, sense solució de continuitat, l'assaltava una dolorosa exclamació: "ah! tenirlo de batejar sense pare, presentarlo al món deshonrat, com un bordet, com fruyt del vici, lo fillet de mas entranyas!" Era la nota dominant d'aquella dolorosa elegía que de tant temps há li destrossava 'l cor. Las lleys socials y 'l què dirán pesavan demunt d' ella com una llosa insoportable y li semblavan mil voltas més crudels que la meteixa infamia de qu' era víctima. A la fí, la fiblor dels desenganys se soporta ab l'esperit tranquil; però la rojor de la vergonya remou tot el sér, nos empeny sempre cap al recó més fosch, ens foragita de nostres semblants, y 'ns ofereix per únich refugi una soletat que prompte's pobla de remordiments y recorts enverinats, perdent aixís el carácter consolador de la soletat veritable. Sa vida sería un infern, tant més terrible en quant hi queya ja al naixer aquell fillet irresponsable é ignoscent. Ah! quan el pobret tindría us de rahó, cóm se li encendrían també las
