ciós, comensa á desencadenar la llengua contra tu y la desespera, pera venir á dir, en sustancia, que tu ets un perdut qu' has enganyat á la seva rellogada, y la senyora Pepa una Celestina, (permétem aquest rasgo d' erudicciò literaria en pro de la decencia que tinch per molt necessaria en aquest lloch.) Desprès, acaba ab amenassas d' anar á trobarte y ferte casar á las malas, si, á las bonas, no logra la senyora Pepa que tu vinguis á lo qu' ella 'n diu reparar el seu pecat y jo arreplegar un mort ò cosa aixís.
Ah, noy, quan la senyora Pepa 's va sentir allò ¡quín sagramental! Sentirho tan sols, no presenciarho, era malaguanyat; qu' espectacles de franch tan divertits no se 'n presentan cada día. Vaig vestirme d' una revolada y vaig sortir, esperant que s' abrahonarían y arrancarían las rucas. Però, oh sorpresa, noy! aquella dòna, deixa llavors de banda á la despesera y las empren contra mí, perque havía eixit, perque m' estava allí presenciant las barallas, escoltant lo que deya. Es per demés dirte que no 'm vaig moure; allí vaig permaneixer plantat, ab las mans creuhadas al darrera y la mitja rialla als llabis, deixantla esbravar, deixantme insultar, imperturbable cóm se jo posarme y cóm requería 'l sainete á que jo meteix m' havía brindat á pendre part.
Finalment, quan ella ja havía apurat tota la seva lletanía d'insults y d'improperis, vaig pendre la paraula y, ab la major sanch freda, li vaig dir:
—Vostè ja ho ha dit tot ¿no es cert? Donchs, ara,
