pan per una dotzena! Veurá, llevat del senyor Ignaci, un senyor que ja fa dèu anys que 'l tinch, que porta 'ls llibres de la sabonería El Esplendor, llevat d'aquest senyor, que tindrá á la vora d'uns quaranta tres anys, los altres vuyt ne tenen menos de vint y quatre, y vostè ja sab cóm menja el jovent aixís. En fí, ja ha vist el cistell; jo no 'ls sé matar de gana, com ho fan las propiament dispeseras. Qu' és cás! Míris, tinch, entre atros, un jove, lo senyoret Lluís, que tot sovint disposa 'l dinar perque jo mateixa li demano. Ja veurá, és un bon noy, mes viu qu'una espurna, servicial, belluguet com una papallona que li dich jo, y que, com té un gení tan fayent, m'agrada compláurel...
—Ay, quín sargento!—exclamá aquí la Madrona, llambregant á una minyona, desgalitxada com un homenot, qu'estava rihent y jogant ab un soldadás d' artillería, allí á duas passas.—Guayti, guayti això!—
Era que, mentres la criada 's desllorigava rihent ab las mans als costats, los llassos prisats del devantal blanch voleyant al ayre, lo soldat anava omplintse las butxacas ab la fruyta del cistell qu'aquella li havía obert á terra.
Aqueix acte indigná tant á aquellas dònas que la Madrona, no poguent contíndres, va afrontar á la criada, y 'l soldat, tot fentse 'l desentès, s' escabullí Rambla avall, pelantse una taronja, mentres la senyora Pepa, envalentonada ab l'ausencia del artiller, carregava de dicteris á la xicota que, allunyantse
