Estimat amich:
Si estás bè hont ets, no te'n moguis; si tèns ganas d' anarten, no vinguis pas á Barcelona. Repara que só jo qui escriu y qu' es ab tu que parlo. Si fos al revés, podrías aconsellarme ben bé una altra cosa ó estalviarte, sinó la carta, que sempre rebría ab gust, el consell, qu' ab dificultat seguiría. Y prous preámbuls; aném al cás.
Ahir hi va haver en aquesta casa, durant l' estiu més trista qu' un convent, un ver desori. Ja póts pensar tu que jo m' hi divertiría d' allò més. «Gracias á Deu qu' eixím un xich d' aquesta monotonía ensopidora», deya entre mí, y de colzes al coixí, perque l' escándol comensá dematinet, parava orella y 'm rebentava de riure. Si fossis aquí, ab aquell geni de noy que Deu t' ha dat, ja estavas fresch. A horas d'ara ja haurías begut oli; vull dír, que ja estarías enmullerat y, en bona fè, ben divertit. No t' espantis; los castells de foch comensan ab bombas d' anunci.
Figúrat que 's presenta una dòna, una donassa, qu' es, segons diu la senyora Pepa, la que li proporcioná la Toneta, aquella amiga teva, á quí per lo vist, la nostra desconeguda fa favors importantissims. Demana per tu, li diuhen que no hi ets y respón que ja ho sabía. (Aquí comensa á desentonar la senyora Pepa, mostrantse estranyada d' aquella resposta que duya ayres d' insolencia.) La gegantessa s' asseu á la primera cadira que á má li vé, y allí, ab tota comoditat, bé qu' esbufegant d' un modo deli-
