Pàgina:La papallona (1902).djvu/108

Aquesta pàgina ha estat validada.
108
narcís oller

volavan, vá distreures de Barcelona, comensá á trobar pueril el compromís contret y volgué acabar ab aquella correspondencia vulgar; que 'l recort de la Toneta, á la viva claror de las novas aventuras amorosas ab noyas mès ilustradas y de mès món, aná minvant, minvant de proporcions y colors, com aquellas estrellas de quadros disolvents que 's retiran de foco per' esser successivament substituhidas.

En aquesta situació d' esperit, al tornar d' una alegre passejada per las voras del Freser, hont havía jurat ab entusiasme amor etern á sa nova estimada, excitat entre altras causas per la remor borbollosa d'aquell riu que, removentli 'ls nervis, li exaltava l' imaginaciò, trobá demunt de la seva taula una carta procedent de Barcelona que li produhí l' efecte d' un memento impertinent.

L' agafá per una de sas puntas, la mirá y remirá sense desclóurela tenintla á distancia desdenyosa, y á no sentirse dominat per certs dubtes que li sugería la lletra, l' hauría llensada y tot. No era de la senyora Pepa, nó; però tampoch d' un desconegut. Aquella lletra ell la coneixía; una lletra oberta, riolera, clara, qu' havía vist mil vegadas... Y no podía endevinar de quí era!

Per fí estripá 'l sobrescrit, s' atansá maquinalment una cadira, s' hi vá asseure no més de biaix, s' atansá'l llum y, en havent descobert la firma, llegí lo següent: