endimarias qu' están dihent: "aquí hi há familia, aquí 'l carinyo ab sos ditets delicats hi ha deixat amorosament una sorpresa, un recort." Com veya á casa Castellfort, en altras casas, com hi havia fins en son humilíssim niu d'orfeneta. Mes, res d'això; mitja dotzena justa de cadiras esbarriadas, una taula qu'era un desconcert de papers, unas cortinas matxucadas, desprèsas, de qui sab quant, dels seus poms escantellats, un sofá plè de geps y descolorit, un mirall entelat hont las moscas hi havían esmaltat un firmament, una calaixera desllorigada, ab coberta de gutapercha, sembrada de pintas, raspalls, papers suhats y corbatas vellas, y allá, en un recó, ofegat per un munt de llibres, que semblavan detinguts en sa fugida per la paret, el bagul, dalt de duas banquetas baixas com el bayart dels morts.
Mentres la Toneta's mirava tot això, plantada al mitx del quarto y sense eixir de sa dolorosa sorpresa, en Lluís seguía contemplanla, resseguint tots els contorns de sa hermosa figura, los ulls com dos mistos, las aletas del nás obertas, totas sas faccions de sátir exageradament accentuadas y expressant atenció, com si esperés un crit d'atach.
L' expressió, que poch abans havía esparverat á la Toneta, s'accentuava més y més per moments. Ah! si aquesta l' hagués sorprès de nou! Però la Toneta! pobra Toneta! enjoncada per l'amor, per l'amor pur, s'exclamava interiorment d'aquella deixadesa per'ella inconcebible.
"Y la senyora Pepa diu que li té'l cor robat!...
