Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/98

bruixeria i d'encantaments. En sabia no per a fer res de mal, sinó per a fer bones obres, perquè la nova comtessa de Rocasalada era bona i compassiva i per la mica d'encantaments que havia après per afició, sabia que sobre el seu marit hi pesava una maledicció d'una vella bruixa molt poderosa i que havia tingut una filla del séu primer matrimoni, encara que ell li havia jurat que no s'havia casat mai, perquè no es recordava de res.
I veus-aquí que un dia, des de la finestra de la seva cambra, va veure que tornava de bosc endins la pobreta ventafocs. Encara que els seus peus trepitjaven descalços la terra dura, ella ja els va veure que eren els més petits del món. I a través del seu esqueixat vestit de pedaços, ja hi va saber veure la noblesa del seu naixement.
L'endemà, quan la ventafocs tornava del bosc amb el seu feix de llenya, va veure a la vora de la porteta per on entrava a aquella cuina oblidada, a una noble senyora que li va dir:
—Qui ets tu, noia, que vius al castell sense que ningú sàpiga que hi vius?
—Soc la pobre ventafocs.
—No havies viscut quan eres més petita, com a filla noble de un noble senyor?
—Això no us ho podria pas dir. Només, us puc dir que avui soc la pobre ventafocs.
—Tu que ets tan sotmesa a les ordres del teu pare, perquè jo ja sé qui ets i a mi no