panys de lladronicis i es va tancar dins el castell a estimar a la seva muller, donant-li les claus del tresor i suplicant-li que fos ella qui repartís totes les caritats que volgués en nom del comte de Rocasalada, que tenia un gran afany per esborrar la mala anomenada dels seus crims.
I al cap de poc temps els comtes de Rocasalada varen tenir una filla que era la veritable imatge de la seva mare. El comte va voler que es digués Dolça i la va fer dormir en un breçol d'or i la va fer cenyir amb volquers d'armini com la filla d'un rei. Dotze dames la vestien i cuidaven d'ella, encara que la seva mare no s'en separava mai. I com que tenia les claus del tresor, ella mateixa ordenava grans caritats i el nom del castell que abans era maleït, ara el benéïen tots els pobres que trucaven a la porta. I quan arribaven pelegrins que venien de Terra Santa, la comtesa els hi rentava els peus amb una aigüera d'or i els hi feia explicar les meravelles del seu viatge. Els acollia com si fossin sants i el comte també els escoltava i es penedia dels seus grans pecats escoltant la vida d'aquells que havien con fessat les seves culpes. I és clar que contra aquella virtut de la comtesa, la maledicció de la vella bruixa no hi podia res.
La petita Dolça creixia com dins un somni feliç. Aprenia de llegir en una cambra de nobles tapisseries, amb un gran finestral
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat validada.
