Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/89

Aquesta pàgina ha estat validada.
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...)




La Ventafocs
o
La Sabateta de Crestall



 Veus-aquí que una vegada hi havia un noble senyor que caçava pels grans boscos negres que hi havien al voltant del seu castell. I ell que veu una gentil cabirola que saltava entre les soques dels arbres i li engega amb l'arc la seva satgeta i la fereix... Ell la veu com cau morta sobre l'herba i fa botar cap allí el seu cavall blanc. Però, en arribant-hi, no troba la cabirola morta sinó un rastre de sang impossible de seguir. I torna al castell i no hi va pensar més.
 Però veus-aquí que aquella cabirola era la filla d'una bruixa molt dolenta. I quan va veure a la seva filla morta per la satgeta del senyor d'aquell castell que era el castell de Rocasalada, li va llensar una maledicció i va dir:
 —Ara el comte de Rocasalada es tornarà l'home més dolent del mon i es farà totseguit capità de lladres!...