Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/76

tot sorprès i va dir a la senyora, entrant allí on es trobava:
 —Ja l'he vist!
 —Qui?
 —El gos!
 I li va explicar el que havia vist. I la senyora li va dir:
 —L'havies d'haver seguit.
 —Demà el seguiré.
 L'endemà, a la mateixa hora, l'intendent es va posar al mateix lloc. El gos va entrar per la finestra, va fer la seva provisió de menjar i, veient que'l volien sorpendre, va fugir molt de pressa. L'intendent el va voler seguir, però'l gos ja havia desaparegut bosc endins.
 El príncep va dir:
 —Demà ja'm cuidaré de seguir-lo jo.
 I l'endemà el príncep va pendre'l lloc de l'intendent. Quan el gos va venir no va dir res i quan va fugir amb el menjar de la Lena entre les dents, el va seguir bosc endins.
 Alguns minuts el va perseguir. Però el gos corria més que ell i es va haver d'ajeure, cansat, al peu d'un arbre.
 Es va resoldre aviat i va dir, com si d'aquell misteri depengués la seva felicitat:
 —Demà sabré on va el gos.
 L'endemà va fer ensellar el seu cavall i es va posar sota les finestres del menjador. Quan el gos va sortir de la finestra amb el