Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/73

—Germana meva, és que'm vols arruinar? Perqué has matat un altre bou?
—No he pas estat jo, germà meu.
L'endemà es va trobar el cavall mort a l'estable.
—Pere, Pere, esperaràs per treure la teva germana de casa que hi hagi calat foc?
—Germana meva, com has pogut matar el cavall? T'has proposat que vagi a captar pels camins?
I la Lena li va respondre tristament:
—No he pas estat jo, germà meu.
L'endemà la dona va fer uns grans crits i uns grans plors:
—Pere, Pere, la teva gemana és la dona més dolenta del món! He trobat la nostra filla ofegada al seu llit!..
El pobre Pere es va estirar els cabells i va fer anar a cercar la Lena que havia sortit de bon matí, com cada dia, cap al seu treball. I quan la va tenir davant li va dir amb una veu furiosa:
—Germana, has mort els meus bous i el meu cavall i t'he perdonat. Però ara has mort la meva filla i t'has de preparar a rebre el meu càstig i a deixar per sempre aquesta casa.
La Lena, veient que no hi havia altre remei, va dir que estava preparada a rebre el càstig per terrible que fos. En Pere va agafar un gran ganivet i li va tallar els dos braços. Després se la'n va dur bosc a través.