|
Les obres originals de l'autor/a Lola Anglada no poden ser afegides a Viquitexts fins l'any 2065 si no es demostra el contrari, ja que les lleis del seu país i/o les dels Estats Units així ho estableixen en no haver transcorregut el nombre d'anys legalment establerts des de la seva defunció per a considerar-se extingit el dret. Aquesta protecció també s'aplicaria a les traduccions/adaptacions catalanes durant un període de 80 anys després de la mort del seu traductor/adaptador. (Més informació...) |
Un bon llenyataire vivia feliç amb la seva bona muller en un poblet alegre a la vora d'un gran riu i a la llinda d'una boscúria tota ressonant d'udòls de feres misterioses i fins al cor de la qual mai cap home del poble no havia gosat penetrar. A les vores del riu s'estenien les hortes rialleres que donaven aliment als humils pagesos que les cultivaven.
El bon llenyataire també tenia la seva horta que era tot el séu tresor. Però el tresor millor que tenia era una nena que's deia Ninons. Feia la joia dels séus pares i de tota la gent del poble. Tenia una bona paraula per tothom, era treballadora i entenimentada i quan hi havia baralles entre les criatures del poble, la sola presència de la Ninons ja calmava les raons com per encant, perquè sabia acontentar a tothom amb aquelles coses que els hi eren particularment agradables. Mai se l'havia vista ofesa, ni mai s'havia queixat de res, ni mai havia fet un crit
