mentres el Príncep plorava a la seva cambra, a la finestra hi havia el colom blanc. Però, totseguit que el va voler fer presoner amb les seves mans, el colom li va fugir, camí de les arbredes del parc.
I feia díes i díes que el Príncep veia sempre al seu voltant el gentil colom blanc que semblava que li volgués parlar. Però totseguit que allargava les mans el colom li fugia.
I ell que aquella nit posa besc a la finestra. I quan el colom hi va anar ja no va poder fugir. I el Príncep el va pendre amorosament entre les seves mans i el colom se'l mirava amb uns ulls dolços, com si els tinguès ferits per aquelles tres flames del perpunt, de la ploma i de l'espasa.
I ell li passava la mà sobre el cap per acariciar-lo i ell que li veu una espina clavada. I li arrenca l'espina i es troba al seu davant, desfet l'encantament, amb la seva enamorada dels cabells color de taronja.
Podeu contar quina alegria varen tenir! Les festes del casament varen durar cinc anys. I cinc anys més les festes de la prime ra nena que varen tenir, que es va dir la princesa Tarongeta. I com que tot sovint els hi naixien princeses i les festes duraven sempre cinc anys, es varen passar la vida sempre de festa.
Qui no va pas estar de festa va ésser la
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/65
Aquesta pàgina ha estat validada.
