amics meus, això jo ho veig una mica lluny, perquè encara no tinc muller i porto la sabateta de cristall de la Ventafocs, esperant trobar una donzella que li pugui calçar. I aleshores s'han de fer grans els fills que encara han de néixer i han de trobar també la donzella que la sabateta li vingui bé, i fins que ells tinguin fills jo no podré contar les meves rondalles a l'estol dels meus néts.
Tot això me sembla una mica lluny i per això m'he decidit a contar les gentils rondalles que jo sé als infants dels altres, que són els meus bons petits amics. I també m'ha decidit un altre fet íntim. Veus-aquí que ahir, mirant-me en el mirall els méus cabells negres, hi vaig veure amb sorpresa el primer cabell blanc, la qual cosa vol dir un dret a sentir-se més gran i més paternal entre l'estol dels infants dels altres.
Escolteu amb atenció les rondalles noves que us vaig a contar. Aquest és solament un llibre i us podria contar cent llibres com aquest de tantes rondalles que sé i de tants viatges com hi faig en la meva nau de veles d'or cap al país on les rondalles neixen.
Ara, per acabar, vull dir-vos un secret. Me sembla que aviat entre l'estol dels meus petits amics hi comptaré algun infant meu, perqué, tot just fa algunes hores, he trobat una gentil donzella que s'ha pogut calçar sobre un cuixí de seda, la sabateta de la Ventafocs!...
Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/6
Aquesta pàgina ha estat validada.
