Pàgina:La nau de veles d'or (1925).djvu/43

I el noi que dia:
—Sí, i com que volia fugir molt depressa, s'ha tret les tripes i les ha deixades aquí.
I el Pare Gegantàs que era tan totxo, diu:
—Jo també me les trauré perquè el vull aconseguir.
Se fa un tall al ventre, se treu les tripes i, es clar, queda mort al mig del camí.
L'Arrenca-pins amb tot això es va fer un gran renom i tothom parlava d'ell perquè havia acabat amb la mala anomenada del Pare Gegantàs. Però no en feia cas i vivia en el seu bosc de pins, que fan aquella flaire tan bona. I en la pau de la seva pineda li va venir un gran desig de tenir una muller per alegrar la seva soletat.
Però a quí triaria? Per ell no era res desencantar una princesa i casar-s'hi. De princeses encantades n'hi havien moltes per aquell país, les unes per una serp de vuit caps, les altres per un drac ferotge, les al tres per algun dimoniet dolent. Però ell no estava pas segur de poder fer feliç a una princesa. Es que una princesa es conforma ria a viure entre mig dels pins que ell no volia deixar? Podia triar una pagesa, però per aquell país les pageses eren molt lletges.
Anava pensant tot això l'Arrenca-pins, quan veus-aquí que veu un ocell de plomes blaves dalt d'un pí. I l'ocell li diu tot cantant:
—Jo sé la dona que tu vols, que no és pagesa ni princesa.